Vam tornar a pujar al camp 1.
Llavors vam ascendir al camp 2, un lloc anomenat Guanacos. Nit aguantant una
forta "tormenta de viento blanco". Dia següent pugem fins a Colera on
muntem la petita tenda a l'abric d'una gran roca. I el dia 26, dissabte, a les
12 del migdia aprox., després d'esbufegar molt i molt, trepitgem el cim. Vent zero. Sol cent
per cent. I estem totalment sols. Sols
a l'Aconcagua? No ens ho acabem ni de creure!
I ahir, l'Anita, la cuinera, ens
va portar cava (vino espumoso) argentí per acabar la festa.
Estem tots molt bé, cansats i
recuperant-nos.
I que bé que hem dormit aquesta
nit!!!
Camp de Guanacos
Cim
Cim
Camp de Colera
Ruta camp 1 a camp 2 (Guanacos)
Atac a cim